Onomàstica
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Lletra A
| ALAMÓN | ||
| Variants: | Alamont | |
| Tipus: | Topònims no catalans. |
|
| ELC-164 | Potser ve de Alamonte, població de la Gàl·lia Narbonesa que avio es diu Allemont. |
|
| ALÒS | ||
| Variants: | Alós | |
| Tipus: | Topònims de les terres de la llengua catalana. |
|
| ELC-164 | És el nom de dues poblacions: una és Alòs de Balaguer (pronunciant la o oberta) i l’altra és Alós d’Ísil (pronunciant la o tancada). És un nom d’origen preromà. Alose (889). |
|
| CC-27 |
És en una moneda ibèrica. En Alòs Els Quan |
|
| ALTISENT | ||
| Variants: | Altisens, Altisén, Altisench |
|
| Tipus: | Nom germànic |
|
| ELC-93 | De Altesind, "camí vell", o de Altaswind, "noble vell". |
|
| ANDREU | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Noms de sants del Nou Testament |
|
| ELC-76 | Del nom d’apòstol Andreas. Aquesta forma grega va ser llatinitzada vulgarment convertint-se en Andreus (documentat l’any 1006) |
|
| CC-34 |
Del Cognom Són Uns Josep Alexandre |
|
| ARGILÉS | ||
| Variants: | Argelers, Argelés |
|
| Tipus: | Topònim català |
|
| ELC-128 | Nom d’una vila del Vallespir, que prové del llatí argillarios, sovint la forma Argilers, la qual es conserva encara com a cognom escrit Argilès. |
|
| AUGÉ | ||
| Variants: | Auger, Auguer |
|
| Tipus: | Noms germànics |
|
| ELC-96 | De Autges, usat antigament com a nom de baptisme (cf. el llegendari Otger Cataló). |
|
Lletra B
| BACARDÍ | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Noms francesos |
|
| ELC-307 | Derivat de Bacard, cognom francès d’origen germànic. |
|
| BALCELLS | ||
| Variants: | Balcells, Balsells, Balsell, Balsells, Baucell, Baucells, ]Valcells, Bancells, Bansells, ]Vansells, Bencells, ]Vancell, Basell, Basells, Barcell |
|
| Tipus: | Nom d’accidents orogràfics i d’altres referents al relleu i aspecte del terreny |
|
| ELC-186 | Derivat diminutiu de balç ‘cingle’. |
|
| BALP | ||
| Variants: | Balb | |
| Tipus: | Llinatges que són originàriament vertaders sobrenoms o malnoms |
|
| ELC-169 | De l’adjectiu balb (llatí balbus), ‘qui balbuceja’ |
|
| BARÓ | ||
| Variants: | Varó | |
| Tipus: | Noms germànics / Noms de grau nobiliari, dignitat a càrrec civil o militar |
|
| ELC-98 | De Baró, ‘home’ (encara que també pot ésser aplicació onomàstica del substantiu nobiliari baró). Baró i les seves variants apareixen documentades en els textos catalans medievals com a nom d’home i de dona. Baro (857), Uxar mea Baro (909), Barona (913); Baron (917). |
|
| ELC-247 | Del germànic bacone, ‘home lliure’ |
|
| CC-46 |
Baró, Baró Baro Llinatge Són |
|
| BARROFET | ||
| Variants: | Barrufet | |
| Tipus: | Noms d’origen desconegut o incert |
|
| ELC-318 | Com a substantiu comú, significa en el Penedès ‘vent fort i arremolinat’, i en mallorquí és el nom del dimoni. Ja figura com a nom personal l’any 1185 i Barrufa com a topònim el 1135, segons em comunica el professor Coromines; però l’origen del mot és desconegut. |
|
| BARTOLO | ||
| Variants: | Bartomeu, Bartumeus, Bertomeu |
|
| Tipus: | Noms de Sants del Nou Testament |
|
| ELC-76 | Del nom d’apòstol Bartholomaeus. |
|
| CC-47 |
Nom Llinatge Els Un |
|
| BATLLE | ||
| Variants: | Batle, Balle |
|
| Tipus: | Noms de grau nobiliari, dignitat o càrrec civil o militar |
|
| ELC-247 | De batlle (del llatí baulus); president de corporació municipal. |
|
| BELLET | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Llinatges que són originàriament vertaders sobrenoms o malnoms |
|
| ELC-169 | Derivat diminutiu de Bell, de l’adjectiu bell (del llatí bellus) ‘bonic’. |
|
| BELL-LLOC | |
| Variants: | Bell-lloc, Betlloc, Benlloch, Bill-lloc, Bitlloc, Billoch, Benlloc, Benllot. |
| Tipus: | Topònims catalans / Noms d’accidents orogràfics i d’altres referents al relleu i aspectes del terreny. |
| ELC-130 | Bell-lloc (=lloc bell) és el nom d’una vila del Pla d’Urgell. |
| ELC-187 | Grafia aglutinada de bell-lloc. |
| CC-50 |
Bell-lloc Són Altres Encara |
| BELLMUNT | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Topònims de les terres de llengua catalana |
|
| ELC-130 | Nom d’una muntanya de la Plana de Vic i de diversos pobles catalans. Ve del llatí bello monte ‘muntanya bella’. |
|
| BERENGUÉ | ||
| Variants: | Berenguer, Beranguer, Baranguer, Berengué, Beringué, Baringues, Bringuer, Bringué, Bringués, Barangé, Belenguer, Berenguerel |
|
| Tipus: | Noms germànics |
|
| ELC-98 | De Beringar, compost de berin ‘onso’ i de gair ‘llança’ o de sembla venir de la forma francesa Béranger (que té el mateix origen que |
|
| CC-52 |
Nom Són Carles |
|
| BERNAT | ||
| Variants: | Bernard | |
| Tipus: | Noms germànics |
|
| ELC-99 | Nom que figura en el santoral i ve de Berinhard, ‘onsa fort’ o ‘fort com un onso’. |
|
| BERNAUS | ||
| Variants: | Bernal, Bernau, Benau, Bernaus, Barnaus |
|
| Tipus: | Noms germànics |
|
| ELC-99 | De Berwald, ‘onso que governa’. |
|
| BIELLA | ||
| Variants: | Viella | |
| Tipus: | Topònims de les terres de llengua catalana. |
|
| ELC-162 | Nom de la capital de la Vall d’Aran. És comarca de Catalunya, però la llengua del país és un dialecte gascó (aranès). |
|
| BINEFA | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Topònims de les terres de la llengua catalana |
|
| ELC-132 | De Binèfar, nom d’una vila de la comarca de la Llitera. |
|
| BIOSCA | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Topònims catalans |
|
| ELC-132 | Nom d’un poblet de la Segarra, d’origen preromà (potser ligur, a base del grup sc, segons Coromines). |
|
| BOLEDA | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Noms de plantes i els seus conreus, flors i fruits |
|
| ELC-229 | Probablement contracció de boledada ‘camp on es fan bolets’. |
|
| BORELL | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Noms de parts del cos i de qualitats i defectes físics |
|
| ELC-270 | Del llatí burrellus, ‘vermellós’, que a l’edat mitjana era un nom personal freqüent a Catalunya. Barrellus (930, 936…) |
|
| BOSCH | ||
| Variants: | Bosc | |
| Tipus: | Noms de plantes i els seus conreus, flors i fruits |
|
| ELC-229 | Del substantiu bosc (d’origen germànic), ‘lloc poblat de molts arbres’. el mot bosc apareix com a primer element de diversos llinatges composts, com aquests. Boschdemont, Boschmonar, Boschsacoma (bosc sa coma). |
|
| CC-56 |
Suposa Llinatge Els Els Dídac |
|
| BOVER | ||
| Variants: | Bové, Bobé, Bubé, Boher |
|
| Tipus: | Noms d’ofici o professió tècnica. |
|
| ELC-250 | Variants del substantiu bover, nom del guardià de bous. |
|
Lletra C
| CABROL | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Noms occitans. |
|
| ELC-305 | De l’occità cabrol ‘cabirol’. |
|
| CAELLES | ||
| Variants: | Casells, Casellas, Caeles, Caellas |
|
| Tipus: | Noms d’edificis i altres construccions i llurs dependències. |
|
| ELC-212 | Del llatí casellas, ‘casetes’. |
|
| CALAFELL | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Topònims catalans. |
|
| ELC-134 | Nom d’un poble del Penedès, diminutiu de Calaf. |
|
| CAPDEVILA | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Noms comuns indicadors de nuclis de població |
|
| ELC-178 | Grafia aglutinada de cap de vila, ‘la part més alta de la vila’. (en contraposició a sol de vila). |
|
| CC-63 |
Grafia Llinatge Els Llorenç |
|
| CAPELL | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Noms d’objectes inorgànics o inanimats |
|
| ELC-292 | Del substantiu capell, ‘peça de vestir que cobreix el cap’ |
|
| CARLES | ||
| Variants: | (cap). | |
| Tipus: | Noms germànics |
|
| ELC-101 | Nom de baptisme, del germànic karl, ‘home’, ‘mascle’ llatinitzat en Corolus. |
|
| CARULLA | ||
| Variants: | Carull, Carulla, Calull |
|
| Tipus: | Noms d’accidents orogràfics i d’altres referents al relleu i aspecte del terreny |
|
| ELC-188 | Sembla derivat de quer, ‘penya’, però és més probable que sigui variant de Caraüll, topònim de la Plana de Vic, avui pronunciat vulgarment Cargull (de Calaüll?). A França hi havia el priorat de Caregulhes (1172), que sembla tenir relació amb les formes indicades. |
|
| CASANOVES | ||
| Variants: | Casanova, Casanovas, Casanoves, Casasnovas, Casesnoves |
|
| Tipus: | Noms d’edificis i altres construccions i llurs dependències. |
|
| ELC-212 | Compost de casa nova. La forma Casanovas representa el mateix Casanova amb -s de plural familiar (cf. 49). Les formes Casesnoves i Casasnovas representen el plural complet i cases noves. |
|
| CASES | ||
| Variants: | Cases, Casas, Sescases |
|
| Tipus: | Noms d’edificis i altres construccions i llurs dependències. |
|
| ELC-212 | Plural de casa. |
|
| CATALÀ | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Noms de gentilicis. |
|
| ELC-172 | Nadiu de Catalunya. Sobre l’origen encara obscur d’aquest nom, vegeu el darrer capítol del llibre ‘El que s’ha de saber de la llengua catalana’, de Joan Coromines; però ja han aparegut altres intents d’etimologia. |
|
| CERA | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Noms d’objectes inorgànics o inanimats |
|
| ELC-292 | Del substantiu cara. Pot haver-se aplicat aquest nom originàriament a un cerer, a un home molt groc o esblanqueït. |
|
| CLARAMUNT | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Noms de topònims catalans |
|
| ELC-136 | Nom d’un poblet de la conca de Tremp. A la comarca de l’Anoia n’hi ha un altre que es diu la Pobla de Claramunt. Claramente (986). Del llatí claro monte, |
|
| CC-66 |
Del A Alguns Els Els |
|
| COLOM | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Noms d’animals |
|
| ELC-287 | Del substantiu colom (llatí columbus), nom d’ocell. Segons Vroonen, el nom Colom deu haver-se posat a persones en honor de l’Esperit Sant, però no és gaire probable aquesta interpretació, almenys en el nostre país. |
|
| CC-68 |
Del Antic Podria Les Els Els |
|
| CORNADÓ | ||
| Variants: | Cornador | |
| Tipus: | Noms d’ofici o professió tècnica |
|
| ELC-251 | Del substantiu cornador, ’sonador de corn’. |
|
| COTS | ||
| Variants: | Cot, Cots, Lacot, Sacot |
|
| Tipus: | Noms de topònims catalans / Noms d’accidents orogràfics i d’altres referents al relleu i aspectes del terreny |
|
| ELC-137 | La Cot i les Cots són topònims freqüents en el nord de Catalunya. Del llatí Cote, ‘pedra’. |
|
| ELC-191 | Del substantiu cot, ‘pedra’. La forma Sacot és el mateix mot Cot precedit de l’article salat. |
|
Lletra D
| DALMAU | ||
| Variants: | Daumau, Daumal, Deumal, Dalmay |
|
| Tipus: | Noms de sants, d’origen llatí o grec, posteriors als temps bíblics. |
|
| ELC-82 | De Dalmatius, nom de diversos sants dels segles III-V. Les formes Dalmau i Dalmay representen dos resultats diferents de la terminació llatina. -atius (com espai i espau de spatium). Les formes Daumal i Deumal són efectes d’una metàstasi de Dalmau. |
|
| CC-76 |
Nom Llinatge Els Alguns Bernat |
|
| DANIEL | ||
| Variants: | Deniel | |
| Tipus: | Noms de personatges de l’Antic Testament |
|
| ELC-75 | Del nom bíblic Daniel, profeta del temps de la captivitat de Babilònia. |
|
Lletra E
| ESCRIBÀ | ||
| Variants: | Escrivà | |
| Tipus: | Noms d’ofici o professió tècnica |
|
| ELC-253 | De ‘escrivà’, funcionari que fa escriptures legals. |
|
| ESPINA | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Noms d’objecte inorgànics o inanimats |
|
| ELC-293 | Del substantiu espina, ‘punxa de vegetal o peix’ |
|
| ESPINET | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Noms de plantes i els seus conreus, flors i fruits |
|
| ELC-232 | Del llatí spinetum, ‘lloc abundant d’espines’. |
|
Lletra F
| FABREGAT | ||
| Variants: | Fàbrega, Fàbregues, Fàbregas. |
|
| Tipus: | Nom català |
|
| ELC-214 | Derivat de Fàbreg. Del llatí fàbrica, ‘lloc de fabricació’. |
|
| FALGUERA | ||
| Variants: | Falgueras, Folguera |
|
| Tipus: | Noms de plantes i els seus conreus, flors i fruits |
|
| ELC-133 | Nom de planta (del llatí filicària): en castellà és diu helecho. |
|
| FARRÉ | ||
| Variants: | Ferrer, Ferré, Farré, Farrés, Farrés |
|
| Tipus: | Noms d’ofici o professió tècnic. |
|
| ELC-253 | De ferrer (del llatí ferrárius) ‘qui treballa el ferro’. |
|
| CC-87 |
De Altres Les Els Els |
|
| FITÓ | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Noms de preparacions i utilitzacions del terreny i de treballs agrícoles. |
|
| ELC-224 | Derivat diminutiu de fita. Fita, lafita. Del substantiu fita (llatí ficta), ‘pedra assenyaladora de límits’. |
|
| FLOR | ||
| Variants: | Flors, Flos |
|
| Tipus: | Noms de sants, d’origen llatí o grec, posteriors als temps bíblics |
|
| ELC-83 | Del cognom Florus, nom de Sant, si no és pres del substantiu català flor. |
|
| FONT | ||
| Variants: | Fonts, Fons, Lafont, Alafont, Safont, Cafont, Zafont, Safon, Safons. |
|
| Tipus: | Noms d’accidents hidrogràfics, de dipòsits i conductes d’aigua. |
|
| ELC-181 | Del substantiu font. les formes Fonts i Fons representen el plural del mot. Lafont i Alafont són grafies aglutinades de font amb l’article la. Les que comencen en sa- (za-, ça-) són formes aglutinades de font amb l’article salat. |
|
| CC-89 |
Deriva Cognom Les Un Ramon |
|
| FRANCÍ | ||
| Variants: | Fransi | |
| Tipus: | Noms de sants, d’origen llatí o grec, posteriors als temps bíblics |
|
| ELC-83 | Nom de baptisme, variant de Francesc per canvi de sufix. Existeix el cognom Francitarra, compost de dos: Franci i Tarre. |
|
Lletra G
| GARCIA | ||
| Variants: | Gassia, Gacia, Gacias, Gassias, Gasia |
|
| Tipus: | Noms llatins o preromans no pertanyents al santoral cristià |
|
| ELC-68 | De l’antic prenom i avui cognom castellà Garcia, d’origen preroma probablement ibèric. Garsea (any 913), Garsias (any 1275). |
|
| GARRETA | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Noms de parts del cos i de qualitats i defectes físics |
|
| ELC-273 | Derivat diminutiu de gorra. |
|
| GASSÓ | ||
| Variants: | Gasó | |
| Tipus: | Noms germànics / Noms d’origen desconegut o molt dubtós |
|
| ELC-105 | De Wazone (Förstemann 1549) |
|
| ELC-320 | No sembla possible decidir si són derivats de Garcia (vegeu Gassió, Gació, Gasió, Gassiot, Gaciot com a |
|
| GAYA | ||
| Variants: | Gaià, Gayà, Gaia |
|
| Tipus: | Noms llatins o preromans no pertanyents al santoral cristià / Noms de qualitats mentals o morals i de confessió religiosa |
|
| ELC-68 | S’ha considerat que venia d’un derivat en -anus del pronom llatí Gaius, però és possible que vingui d’un Gallianus derivat del cognom Gallius. |
|
| ELC-282 | Forma femenina de l’adjectiu gai, ‘alegre. |
|
| GOMÀ | ||
| Variants: | Gotmar, Gomar, Gomà, Gummà, Gumà |
|
| Tipus: | Noms germànics |
|
| ELC-110 | De Godomar, ‘famós com un déu’ Godmarus, Gotmarus i Godemarus (any 889), Gondemare, Gauzmore i Godemore |
|
| GOU | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Noms germànics |
|
| ELC-110 |
De Gual, (949), Vuadaldo (954), Guadallus (973) |
|
| GRAUS | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Topònims no catalans |
|
| ELC-167 | Nom d’una vila de l’Alt Aragó. |
|
| GREOLES | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Noms d’objectes inorgànics o inanimats |
|
| ELC-293 | Plural de greola o gresola, ‘llum d’oli per als molins oliers’. |
|
| GUASCH | ||
| Variants: | Gasc, Gasch, Gas, Guasch, Gosch, Guarch |
|
| Tipus: | Noms genticilis |
|
| ELC-174 | Del llatí Vasco ‘basc’, amb la v- convertida en g- com Gascunya de Vasconia. La forma Gosch és resultat de la monoptongació de Guasch, i la forma Guarch és un cas de rotocisme (com Tolrà de Tolsà o com el |
|
| GUIU | ||
| Variants: | Gui, Guil |
|
| Tipus: | Noms germànics |
|
| ELC-112 | De Wido, ‘fusta’, ‘bosc’. Guius (any 1010). |
|
Lletra H
| HUGUET | ||
| Variants: | Auguet, Auguets |
|
| Tipus: | Noms germànics. |
|
| ELC-113 | Derivat diminutiu de Hug |
|
| CC-104 |
És Com D’altres Jaume |
|
Lletra I
| IBARS | ||
| Variants: | Ivars | |
| Tipus: | Topònims de les terres de llengua catalana |
|
| ELC-141 | Noms d’un poble de la Noguera i un altre del Pla d’urgell (b-v). D’origen basc: ibar, ‘vall’, ‘riba fèrtil’. |
|
Lletra J
| JOVÉ | ||
| Variants: | Jover, Jové, Joer, Joé, Juher, Juhé, ]Chover |
|
| Tipus: | Noms d’ofici o professió tècnica. |
|
| ELC-24 | De Jover (del llatí iugárius), ‘fabricant de jous’, o ‘llaurador’. |
|
| CC-107 |
De D’Altafulla Altres Les |
|
Lletra L
| LABORDA | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Noms d’edificis i altres construccions i llurs dependències |
|
| ELC-214 | Grafia aglutinada de la borda ‘casa de camp separada de la masia’. |
|
| LLAGOSTERA | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Topònims de les terres de llengua catalana |
|
| ELC-142 | ||