Lletra A
| ALAMÓN | ||
| Variants: | Alamont | |
| Tipus: | Topònims no catalans. | |
| ELC-164 | Potser ve de Alamonte, població de la Gàl·lia Narbonesa que avio es diu Allemont. | |
| ALÒS | ||
| Variants: | Alós | |
| Tipus: | Topònims de les terres de la llengua catalana. | |
| ELC-164 | És el nom de dues poblacions: una és Alòs de Balaguer (pronunciant la o oberta) i l’altra és Alós d’Ísil (pronunciant la o tancada). És un nom d’origen preromà. Alose (889). | |
| CC-27 | És el nom de dues poblacions: Alòs de Balaguer (la Noguera) i Alós d’Àneu (Pallars Sobirà), pronunciats respectivament amb una o oberta i una de tancada. És probablement un nom d’origen preromà. es troba el cognom Halos en una moneda ibèrica. En una versió del segle IX d’una cosmografia grega hi figuren Alosum i Alosus com a nom de lloc segons alguns autors, Alós seria un derivat del cognom llatí Allus. Alòs és un noble llinatge català amb cases pairals al Rosselló, Barcelona i Berga. Branques d’aquest llinatge s’estengueren posteriorment per València i Mallorca. Els Alòs del casa de Barcelona i els de Mallorca que en provenen tenen per armes: Escut d’argent amb un ós passant (en actitud de caminar), de sable sobremuntat per una ala d’atzur. Quan Hug de Montcada va entrar a Roma l’any 1522 els seus soldats s’oposaren valerosament als que tractaven de saquejar el Vaticà. Agraïts els romans feren esculpir les armes i cognoms dels seus defensors. Entre aquests hi havia un cavaller de cognom Alòs. |
|
| ALTISENT | ||
| Variants: | Altisens, Altisén, Altisench | |
| Tipus: | Nom germànic | |
| ELC-93 | De Altesind, “camí vell”, o de Altaswind, “noble vell”. | |
| ANDREU | ||
| Variants: | (cap) | |
| Tipus: | Noms de sants del Nou Testament | |
| ELC-76 | Del nom d’apòstol Andreas. Aquesta forma grega va ser llatinitzada vulgarment convertint-se en Andreus (documentat l’any 1006) | |
| CC-34 |
Del grec Andros; home, viril. Donà lloc al nom propi llatí Andreas, Cognom català que s’estengué per València i Aragó i passà a les Balears, en emprendre’s la conquesta de Mallorca. Són les seves armes: En camper d’atzur, un pont de tres ulls d’or sobre un riu, i sota la seva arcada central, tres roques, d’argent; en el cap, un cap de rei moro regalimant sang. Uns altres diuen: En camper d’argent, un griu rampant de sable. Josep Andreu i Balaguer, obtingué privilegi de cavaller del Principat de Catalunya, el 14 de maig de 1728. Alexandre Andreu Martí i Carreras assolí privilegi de ciutadà honrat de Barcelona el 2 de juliol de 1789. |
|
| ARGILÉS | ||
| Variants: | Argelers, Argelés | |
| Tipus: | Topònim català | |
| ELC-128 | Nom d’una vila del Vallespir, que prové del llatí argillarios, sovint la forma Argilers, la qual es conserva encara com a cognom escrit Argilès. |
|
| AUGÉ | ||
| Variants: | Auger, Auguer | |
| Tipus: | Noms germànics | |
| ELC-96 | De Autges, usat antigament com a nom de baptisme (cf. el llegendari Otger Cataló). | |