ALAMÓN
Variants: Alamont
Tipus: Topònims no catalans.
ELC-164 Potser ve de Alamonte, població de la Gàl·lia Narbonesa que avio es diu Allemont.

ALÒS
Variants: Alós
Tipus: Topònims de les terres de la llengua catalana.
ELC-164 És el nom de dues poblacions: una és Alòs de Balaguer (pronunciant la o oberta) i l’altra és Alós d’Ísil (pronunciant la o tancada). És un nom d’origen preromà. Alose (889).
CC-27 És el nom de dues poblacions: Alòs de Balaguer (la Noguera) i Alós
d’Àneu
(Pallars Sobirà), pronunciats respectivament amb una o oberta i una de tancada. És probablement un nom d’origen preromà.
es troba el cognom Halos en una moneda ibèrica.

En una versió del segle IX d’una cosmografia grega hi figuren Alosum i Alosus com a nom de lloc segons alguns autors, Alós seria un derivat del cognom llatí Allus. Alòs és un noble llinatge català amb cases pairals al Rosselló, Barcelona i Berga. Branques d’aquest llinatge s’estengueren posteriorment per València i Mallorca.

Els Alòs del casa de Barcelona i els de Mallorca que en provenen tenen per armes: Escut d’argent amb un ós passant (en actitud de caminar), de sable sobremuntat per una ala d’atzur.

Quan Hug de Montcada va entrar a Roma l’any 1522 els seus soldats s’oposaren valerosament als que tractaven de saquejar el Vaticà. Agraïts els romans feren esculpir les armes i cognoms dels seus defensors. Entre aquests hi havia un cavaller de cognom Alòs.

ALTISENT
Variants: Altisens, Altisén, Altisench
Tipus: Nom germànic
ELC-93 De Altesind, “camí vell”, o de Altaswind, “noble vell”.

ANDREU
Variants: (cap)
Tipus: Noms de sants del Nou Testament
ELC-76 Del nom d’apòstol Andreas. Aquesta forma grega va ser llatinitzada vulgarment convertint-se en Andreus (documentat l’any 1006)
CC-34

Del grec Andros; home, viril. Donà lloc al nom propi llatí Andreas,
forma que en llatí vulgar es convertí en Andreus (documentat l’any 1006).

Cognom català que s’estengué per València i Aragó i passà a les Balears, en emprendre’s la conquesta de Mallorca.

Són les seves armes: En camper d’atzur, un pont de tres ulls d’or sobre un riu, i sota la seva arcada central, tres roques, d’argent; en el cap, un cap de rei moro regalimant sang.

Uns altres diuen: En camper d’argent, un griu rampant de sable.

Josep Andreu i Balaguer, obtingué privilegi de cavaller del Principat de Catalunya, el 14 de maig de 1728.

Alexandre Andreu Martí i Carreras assolí privilegi de ciutadà honrat de Barcelona el 2 de juliol de 1789.

ARGILÉS
Variants: Argelers, Argelés
Tipus: Topònim català
ELC-128 Nom d’una vila del Vallespir, que prové del llatí argillarios, sovint
la forma Argilers, la qual es conserva encara com a cognom escrit Argilès.

AUGÉ
Variants: Auger, Auguer
Tipus: Noms germànics
ELC-96 De Autges, usat antigament com a nom de baptisme (cf. el llegendari Otger Cataló).