Edat mitjana
Miralcamp es troba situat a les terres de la Plana d’Urgell en un lloc privilegiat d’agüaitament des del turó dit “la Serra”, des d’on es pot divisar tota la Plana de l’Urgell.
La primera notícia escrita que tenim de Miralcamp es remunta a l’any 1172. El document “Termini antiqui civitatis Ilerde”, transcrit en el “Llibre Verd petit” de la Paeria de Lleida, dóna a conèixer els límits del regne sarraí de Lleida en acabar-se la dominació musulmana. En els confins del Mascançà hi havia: els Arcs, Bellvís, Sidamunt, Miralcamp, Torregrossa i Juneda.
A part d’aquesta notícia, trobem a Miralcamp vinculat a la casa d’Anglesola des de 1175. Bernat d’Anglesola, fa testament dels seus béns abans de partir cap a Tolosa amb l’exèrcit del rei Alfons I “el Cast”. En una de les seves moltes deixes, dóna a Geralde, la seva filla i al seu marit, tot l’impost de sortida de Golmés i Miralcamp.
Més endavant, pel 27 de juliol de 1179, Bernat d’Anglesola torna a fer testament citant moltes més possessions. Dóna el seu fill Pere en feu el castell de Miralcamp del seu germà Berenguer; el castell de Sidamunt, així com el d’Alcoletge, Mollerussa i Fondarella, junt a les seves pertinences.
El mateix Bernat d’Anglesola fa el seu testament definitiu el 1182 i consta com a senyor dels castells de Miralcamp, Paganell, Golmés, Ventoses, Gerb, Sidamunt, Fondarella i Anglesola.
La casa d’Anglesola fou creada en fundar, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona, la baronia d’Anglesola l’any 1056. Pensem que la Plana d’Urgell, en aquells moments, era un erm que anava de Tàrrega a Sidamunt, a l’oest fins a Torregrossa, població musulmana encara, i al migdia i al nord la serra d’Almenara, confí del comtat d’Urgell.
Totes aquestes terres foren entregades als senyors d’Anglesola i ells n’emprengueren la colonització i roturació de terres. Tot aquest procés es va anar fent a mesura que el poder musulmà s’afeblia i el poder dels comtes catalans anava creixent.
El domini territorial de la casa d’Anglesola cada cop era més gran i els podem veure com a donadors de terres a monestirs, com Poblet, o a ordres militars, com els Templers. Els barons d’Anglesola feren costat als comtes Ramon Berenguer III i sobre tot a Ramon Berenguer IV en la conquesta de Lleida, intervinguent, més tard, en les empreses militars dels comtes-reis del casal de Barcelona.
En el primer testament de Bernat d’Anglesola de 1175, ja esmentat, només es menciona l’impost de sortida de Miralcamp. Així, hem de preveure que és a partir de la segona meitat del segle XII, que es produeix la repoblació definitiva, sempre en el marc de la Plana d’Urgell.
En un document de l’any 1079, el “Liber feudorum maior” no ve citat Miralcamp, però si Mollerussa, Golmés i altres. Per aquesta raó podem pensar que Miralcamp fos endegat al segle XII.
El topònim Miralcamp està molt vinculat a la seva situació privilegiada de vigia respecte a la Plana d’Urgell i la primera vegada que és mencionat el 1172 surt amb el nom originari de Miralcamp.
Uns anys més tard, el 1179, ja es menciona el castell de Miralcamp, junt a altres castells. És evident que la casa d’Anglesola s’havia anat arrelant i que el procés repoblador seguia el seu curs. Aquests castells servien de defensa als vilatans contra possibles atacs, alhora que esguardaven la Plana.
El testament definitiu de Bernat d’Anglesola del 1182 obre la branca de la família dita de Miralcamp, al front de la qual hi haurà Pere i que continuarà fins al segle XV, amb Magdalena d’Anglesola.
Hug II d’Anglesola morí el 1399. Del seu primer matrimoni nasqué Constança que es casà amb Guillem Ramon de Montcada. Del seu segon matrimoni amb Elieta de Rocabertí nasqué Magdalena que heretà el senyoriu de Miralcamp. Aquesta es va ser l’any 1410 amb Felipe de Castro dit “el barbudo”.
La casa de Castro, segons figura en l’arbre genealògic de la casa de Castro que és a l’arxiu dels ducs de Medinaceli de Sevilla, té el seu origen d’un fill natural del rei Jaume I, que es deia Ferran i a qui li va ésser donada la terra de Castro d’on prengué el nom.
El 15 de novembre de 1410 es feren els capítols matrimonials de l’esmentat matrimoni. En ells es feia constar que Magdalena aportava com a dot, entre altres castells, censos, delmes, justícies, jurisdiccions, feus i drets, “el castillo y lugar de Miralcamp sito en Urgell, con sus términos, tierras, viñas, posesiones, vasallos, jurisdición alta y baja y baja y la joba que pagaban todos los que tenían un par para sembrar, censos, haber, dineros, justicia, y demás derechos. No obstant això, quedava ben clar que Miralcamp no era cedit a la casa de Castro, sinó que restava de Magdalena d’Anglesola.
Més endavant, però, concretament el 1428, Miralcamp passà als Castro en un acte d’emancipació que Felip de castro i Magdalena d’Anglesola varen fer al seu fill Felip Galceran, dit “el pòstum” perquè no tenia descendència.
La línia Castro és seguida per Juana de Castro Hurtado de Mendoza, germana de Felip Galceran, que casà amb Berenguer Arnau de Cervelló, baró de la Laguna. Aquí s’acaba la línia directa dels Castro i entra la dels barons de la Laguna. Així ho demostra al ésser hereu universal Berenguer Arnau de Castro i de Pinós, dit de Cervelló, l’any 1501.
