Edat moderna
Segles XVI i XVII
Miralcamp no va ésser mai una jurisdicció reial ni eclesiàstica, sinó que sempre va pertànyer a senyors feudals.
A principis del segle XVI, doncs, Miralcamp formava part del patrimoni de la casa, d’origen Ribagorça, dels Castre-Pinós.
Aquesta senyoria va ser, durant els segles medievals, una possessió de la casa d’Anglesola que passà a mitjans del segle XV als Castre-Pinós mitjançant el matrimoni de Felip Galceran V de Castro amb Magdalena d’Anglesola que fou la qui aportà en dot la senyoria de Miralcamp. Llur fill va morir abans que el pare i l’herència passà directament al nét, Felip Galceran VII.
Aquest, tal com va fer el seu avi, figurà en el bàndol realista durant la guerra contra Joan II, prengué part en la batalla de Rubinat (1462) i el rei l’armà cavaller i li donà el lloc de Selgua (Aragó), confiscat a Roger d’Erill. Aprofità la guerra per apoderar-se dels béns dels Pinós, vescomtes d’Illa - una altra branca de la família Castre-Pinós - que ell reinvindicava per haver mort sense successió legítima l’últim dels hereus d’aquesta línia dinàstica.
Prengué part també en les lluites de bandositats a Aragó, primer amb els Luna i després amb els Ixar i enemistat amb la seva mare i la seva germana Joana, les atacà a Alguaire (Segrià) el 1476. Tot i havent-se casat dues vegades no tingué descendència legítima i l’únic que el sobrevisqué a la seva mort l’any 1509, fou el seu únic fill il·legítim, Pere, al qual li cedí el vescomtat d’Illa.
La resta del patrimoni la heretà la seva germana Joana, que , per el seu matrimoni amb Berenguer Arnau III passà a formar part de la casa dels Cervelló, barons de la Llacuna.
