Prehistòria
Els orígens: la prehistòria
Fins a l’actualitat, els estudis i els coneixements històrics que tenim vers Miralcamp, no ens permeten afirmar avui per avui, l’existència de vida o d’un possible poblament en època prehistòrica. Ara bé, això no implica per se, que aquesta zona hagués estat inèdita o bé totalment desconeguda pels nostres avantpassats. La investigació duta a terme en els seus indrets immediats, evidencia però, gràcies a l’arqueologia, restes materials que ens parlen i ens constaten, l’existència “d’activitat humana” en uns llocs pròxims i adjacents, al terme municipal que actualment comprèn Miralcamp.
El poble de Miralcamp, es troba ubicat al centre del Pla d’Urgell. Tota aquesta zona, situada al sector oriental de la gran plana lleidatana, forma i origina en si mateix, una unitat geogràfica decididament característica. Un dels problemes que més ens agreuja, però, a l’hora d’evocar aquest passat històric, és la quasi bé total manca d’informació que tenim envers als primers períodes i que difícilment tot just es pot rastrejar. Essent així, d’època Paleolítica, comptem com a dada molt interessant i sorprenent amb una troballa casual - un bifàs de sílex - en el terme de Bellvís. També, notícies recents, ens informen a la fi, de l’existència d’unes ceràmiques, que denoten un assentament neolític en aquests indrets, més concretament en el pla de Gargelo (Juneda) així com també l’aparició d’un petit vaset Campaniforme a Sidamon, l’arqueologia emmudeix, i res ens ajuda a configurar aquest buit que oscil·la fins arribar a finals del II mileni a. J., on sembla ser, que no serà fins en aquest moment, i durant els inicis del primer mileni, és a dir, entre els segle XII-VII a. J., en el transcurs del que els prehistoriadors han denominat primera edat del Ferro, quan s’assisteix a una colonització agrícola de les terres planes. Fou en aquest transcórrer del temps, quan apareixen els poblats de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer - Térmens), El Molinet (Poal) - avui ja desaparegut -, així com també, per les últimes dades disponibles, quan comença a cobrar vida el Tossal de les Tenalles (Sidamon). A grans, trets, aquests grups es caracteritzen per la concentració de la població en petits assentaments distribuïts a dalt de turons, essent aquests emplaçaments més o menys ja estables, uns llocs estratègics i a la vegada de fàcil defensa. Són petits nuclis fundats en llaços de sang, llengua i costums, que desenvolupen una economia mixta i autosuficient basada en la ramaderia i en l’agricultura que cada cop més va adquirint una major importància. Constitueixen una formació que donarà lloc a la cultura Ibèrica-Ilergeta.
Els Ibers, formen el primer poble que habità dins el nostre país, dels quals en sabem el nom i la seva situació geogràfica, gràcies als escrits que ens han arribat de la tradició grega i llatina. Tota l’àrea ibèrica, fou ocupada per una sèrie de grups humans d’entre els quals, els ilergetes, situats a les valls del Cinca i Segre, en els seus cursos mig i baix, formaren una zona densament poblada, regida per Iltrida (Lleida) i Athanagia, constituint la tribu més important de la Catalunya interior. En general, els poblats es localitzen en la part superior d’un turó, aprofitant a vegades les seves vessants, que sota un pla pre-establert, anuncien fenòmens d’incipient urbanisme.
Molts d’aquests assentaments han aparegut a les Borges Blances, Juneda, Golmés, … que foren ocupats fins al segle I a. J., quan, amb l’arribada i la consegüent conquesta romana, s’assistí a un canvi de poblament, aquest desplaçament cap a les zones planeres, prop del conreu, fou una de les característiques fonamentals de l’ocupació romana.
